dimecres, 16 de novembre del 2011

Eleccions generals 20N 2011

EL 20 de novembre del 2011 es celebren les eleccions generals número 10 des de la transició, per renovar els 350 diputats del Congres dels Diputats i 208 dels 264 senadors (els altres els escullen els parlaments autonòmics). Aquests comicis donaran lloc a la X legislatura.
En una llei aprovada el mes de gener, tots aquells partits que no tinguin representació, han hagut de recollir el 0,1% de firmes del cens en cada província per poder-se presentar. Això ha fet que molts partits minoritaris no ho hagin pogut avalar-se, com la Falange en la majoria de províncies. Aquesta mesura ha estat molt criticada sobretot per sectors de l’esquerra, ja que pot ser considerada antidemocràtica. Bé, de fet ho podria ser, però si calculem aquest 0,1% del cens, veiem que “nomes” calen 4.000 firmes a Barcelona, per exemple, i a la majoria de zones d’Espanya no superen les 500. Això ha fet que es presentin menys de la meitat de les candidatures que el 2008. Si analitzem els vots que van obtenir els partits que no s’han pogut presentar, observem que no passen la majoria dels 1000. Això comportava, no nomes imprimir milers de paperetes inutilitzables, sinó un munt de burocràcia electoral, existeix i hi ha molta.

Aquestes eleccions a Barcelona es presenten 12 candidatures (32), a Girona 13 (28), Lleida 16 (28) i Tarragona 16 (28), entre parèntesis les del 2008.

Els diputats s’escullen per circumscripcions i només pots votar a aquells partits que es presenten allà on vius. S’utilitza com sempre la llei d’Hondt, és  a dir, es necessita el 5% dels vots per participar a la repartició d’escons (a Catalunya és del 3%), entre d’altres coses...
A Catalunya s’escullen 47 i sempre serà així fins que el número de diputats establerts per llei canviï, …actualment en 350 i amb un màxim de 400 segons la CE78. El número de senadors canvia segons la població.



(feu clic sobre la foto si cal ampliar-la)


Enquestes del 13 de novembre, les més recents, ja no es poden publicar més:

Enquesta realitzada per DYM, ABC : PP (192-196), PSOE (110-113), CIU (14), IU (11), PNB i Amaiur (5), ERC i UPyD (3), BNG i CC (2) 

Enquesta realitzada per SigmaDos, El Mundo : PP (198), PSOE (112), IU (7), CIU (14), UPyD (3), PNV (5), ERC (2) 

Enquesta realitzada per GAD3, la COPE: PP (188-192), PSOE (115-118), CIU (13), IU (8), Amaiur i PNV (5-6), ERC, BNG, Equo, i Comprmis (1-2)

Enquesta realitzada per Tábula V, La Gaceta :PP (184-187), PSOE (121-123), CIU (11-13), IU (9-10), PNV i Amaiur (4-6), UPyD (2-3) ERC (2-3)

Enquesta realitzada per Noxa, La Vanguardia: PP(184-189), PSOE (116-120), CIU (12-14), IU (8-10), UPyD, ERC, AMAIUR, PNV (4-5-6) 



A Catalunya s’augura un triple empat tècnic entre PSC, PP i CIU, amb uns 15 escons cadascun.
Sembla doncs, que la majoria absoluta del PP és inevitable. Això vol dir que les lleis ordinàries (casi tot) ho podran aprovar ells solets. Per fer canvis en la constitució o bé les coses més importants per l’Estat (monarquia, sistema electoral, drets fonamentals, etc) necessitaran 2/3 del Parlament, uns 230 diputats, i en principi només amb el PSOE, que ja ho han fet, ho podrien fer. La resta de partits, ni tant sols junts, no arribaran als 230 (juntament amb el PP) per aconseguir coses com el pacte fiscal (LOFCA, llei que regula el finançament de les ccaa, a no se que s’inventin alguna cosa).





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada