dilluns, 1 d’octubre de 2012

#25N: sondejos


El Periódico (Gespop): CiU (64-65), PSC (20-21), ERC (17-18), PPC (12-13), ICV-EUiA (10), SI (5-6), C's (5)
La Vanguardia (Feedback): CiU (66-67), PSC (21), PPC (15-16), ERC (13), ICV-EUiA (12), C's (4), SI (3)
El Mundo (Sigma-Dos): CiU (64-65), PSC (24-25), PPC (18-20), ERC (12), ICV-EUiA (11), C's (3), SI (0-2) 
La Razón (NC Report): CiU (58-59), PSC (24-25), PPC (20), ERC (14), ICV-EUiA (12), C's (3), PxC (3)
Composició actual del Parlament: CiU (62), PSC (28), PPC (18), ICV-EUiA (10), ERC (10), SI (4), C's (3)

dimecres, 18 de juliol de 2012

Això és el que ha fet l'Hollande en 56 dies al govern de la república francesa:



- Ha suprimido 100% de los coches oficiales y los ha subastado; y lo recaudado se destina al Fondo de Bienestar para ser distribuido a las regiones con el mayor número de centros urbanos con los suburbios ruinosos.

- Ha hecho enviar un documento (doce líneas) a todos los organismos estatales dependientes de la adminis...tración central en el cual les comunicaba la abolición de los "vehículos de empresa" desafiando de manera provocativa e insultando a los altos funcionarios, con frases como "si un ejecutivo que gana 650.000 euros año, no puede permitirse el lujo de comprar un buen coche con sus ingresos del trabajo, quiere decir que es demasiado ambicioso, que es estúpido, o que es deshonesto. La nación no necesita ninguna de estas tres figuras". Touchè. Fuera los Peugeot y los Citroen. 345 millones de euros salvados de inmediato, y trasladados a crear (apertura 15 de agosto 2012) 175 institutos de investigación científica avanzada de alta tecnología, asumiendo la contratación de 2560 jóvenes científicos desempleados "para aumentar la competitividad y la productividad de la nación".

- Ha abolido el concepto de paraíso fiscal (definido "socialmente inmoral") y promulgó un decreto presidencial de de urgencia estableciendo un porcentaje del 75% de aumento en la tributación para todas las familias que, netos, ganan más de 5 millones de euros al año. Con ese dinero (manteniendo así el pacto fiscal) sin que ello afecte un euro al presupuesto, ha contratado a 59,870 licenciados desempleados, de los cuales 6.900 desde el 1 de julio de 2012, y luego otros 12.500 el 1 de septiembre como profesores en la educación pública.

- Ha privado a la Iglesia de subsidios estatales por valor de 2,3 millones de euros que financiaban exclusivos colegios privados, y ha puesto en marcha (con ese dinero) un plan para la construcción de 4.500 jardines de infancia y 3.700 escuelas primarias, iniciando un plan de recuperación la inversión en la infraestructura nacional.

- Ha establecido el "bono-cultura" presidencial, un mecanismo que permite a cualquiera pagar cero impuestos si se constituye como cooperativa y abre una librería independiente contratando al menos dos licenciados desempleados de la lista de desempleados, con el fin de ahorrar dinero del gasto público y realizar una contribución mínima al empleo y al relanzamiento de nuevas posiciones sociales.

- Ha abolido todos los subsidios gubernamentales a las revistas, fundaciones y editoriales, sustituyéndolos por comités de "emprendedores estatales"" que financian acciones culturales sobre la base de la presentación de planes de negocio relacionados con estrategias de mercado avanzadas.

- Ha puesto en marcha un procedimiento muy complejo en el que ofrece a los bancos una elección (sin impuestos): Quien proporcione préstamos blandos a empresas francesas que produzcan bienes recibe beneficios fiscales, quien ofrece instrumentos financieros paga una tarifa adicional: lo tomas o lo dejas.

- Ha reducido en un 25% el sueldo de todos los funcionarios del gobierno, el 32% de todos los diputados y el 40% de todos los funcionarios estatales de alto nivel que ganan más de 800 000 € por año. Con esa cantidad (alrededor de 4 millones de euros) ha establecido un fondo que ofrece garantías de bienestar a las "madres solteras" en condiciones financieras difíciles garantizándoles un salario mensual por un período de cinco años, hasta que el niño vaya a la escuela primaria, y tres años si el niño es mayor. Todo ello sin modificar el equilibrio del presupuesto.

Resultado: pero miren qué SORPRESA! El diferencial con los bonos alemanes cayó, por arte de magia. Ha llegado a 101 (el nuestro viajando por 570). La inflación no ha aumentado. La competitividad de la productividad nacional se ha incrementado en el mes de junio por primera vez en tres años. ¿Hollande es un genio de la economía?

via @facebook

dimecres, 11 de juliol de 2012

Retallades sí, alternatives no


Ninguna institució financera ens ha dit com hem de reduir el dèficit, però els principals organismes internacionals ens han fet creure que la ÚNICA manera és reduint la despesa pública. La teoria ens diu que hi ha dues maneres més: pujant els impostos o tornar a créixer econòmicament, i el cert és que poden estar relacionades.
L’Estat del Benestar a Espanya és una merda. La despesa pública en nivells de PIB no és gens elevada i a sobre el frau fiscal tampoc està perseguit, tot i tenir una estructura de finançament impositiva. A més l’Estat Espanyol està per sota la mitjana europea en inversió social, amb més de 12 milions de persones que viuen sota el llindar de la pobresa. Corregint el frau fiscal de les grans fortunes, la banca i les grans empreses, que representa el 70% aproximadament, es podrien recaptar uns 50.000 milions d’euros, el doble dels ajustos anunciats pel govern espanyol durant la primera onada de retallades (25.000 milions). Altres mesures que ajudarien a recaptar més diners per les arques públiques podrien ser:  impost de patrimoni (2.500 milions), impost de societats (2.500 milions), impost a les grans fortunes que tributin més de 150 milions d’euros a l’any (5.000 milions), impost a les transaccions financeres, impost a la banca (com en la majoria de països europeus), impost a les grans superfícies, taxes aeroportuàries, taxes turístiques, etc. Sense oblidar que cada any Espanya inverteix més de 6.000 milions d’euros en despesa militar i 2.000 milions a l’Església.

Sense parlar de l'amnistia fiscal, la corrupció, els paradisos fiscals, i un llarg etcètera.

dilluns, 12 de març de 2012

Manifest (llibertari) en defensa del català com a llengua vehicular en el sistema educatiu

En un entorn marcat per l’atur, les retallades socials i tot un conjunt de mesures que no fan més que empènyer les nostres vides a la misèria més absoluta, s’hi ha afegit una nova ofensiva espanyolitzadora en forma de diferents atacs contra l'ensenyament de la llengua catalana que empra l'anticatalanisme més ranci com a esquer i com a cortina de fum.

Aquests atacs, de caire global, han pres diferents matisos en funció de l'estatus actual en cadascun dels territoris afectats. A Catalunya, el model d’immersió lingüística en el sistema educatiu ha quedat greument amenaçat amb les sentències emeses pel Tribunal Suprem espanyol. Al País Valencià es preveu l’aprovació d’un decret que elimina les línies d’ensenyament en català que cal afegir al tancament dels repetidors que portaven el senyal de TV3. I el que ocorre a les Illes Balears és quelcom semblant, sense arribar a la greu situació de vulnerabilitat que trobem a la Franja de Ponent on la minsa protecció aconseguida pel català i l'aragonès desapareixerà durant aquesta legislatura.

En aquest context el moviment llibertari no pot restar impassible. Aquells que han tingut la burgesia entre l’espasa i la paret, que han acaronat amb els dits la brisa de l’emancipació no poden –no podem– obviar la creixent minorització a la que està sent sotmesa la llengua catalana.

El principal camp de batalla on s’està duent a terme aquesta minorització és, com no podia ser de cap altra manera, l’educació pública. Precisament l’eina que empra l’Estat per transmetre els valors burgesos i garantir l’estabilitat dels seus fonaments contribuirà a alçar pedra a pedra el mur que separarà la nostra llengua de la seua funció, la comunicació. Sabem què ocorre quan s’enfronten dues llengües, una majoritària, com l’espanyol, i una altra minoritària i minoritzada, el català. Sabem fins on arriba a dia d’avui el control social que exerceix l’Estat per sotmetre el poble treballador i les seues cultures, si aquestes s’enfronta al poder absolut de la burgesia que s’amaga sota el nacionalisme espanyol. Per tant, no resulta agosarat fer un crit d’alarma per la supervivència de la nostra llengua.

L'actual sistema educatiu públic encara no ha assolit els principis racionalistes que pedagogs com Ferrer i Guàrdia implementaren ja fa més de cent anys. Sabem que continua sent una eina de transmissió dels valors burgesos que ens esperona a acceptar el suposat caràcter natural de la societat de classes. Però aquest no és motiu per deixar-lo de banda en la nostra lluita. Tot i que el nostre objectiu és el desenvolupament d'una xarxa d'Escoles Lliures, ignorar la influència del sistema educatiu públic seria renunciar a qualsevol canvi social.

Considerem que la utilització del català com a llengua vehicular en el sistema educatiu és una eina indispensable per garantir el seu futur a la nostra societat. Aquesta mesura ha d'anar acompanyada d'altres, com per exemple aquelles que valorin les diferents llengües emprades pels membres de la comunitat escolar i que ajudin a que aquesta lluita sigui adoptada per tots els catalans independentment de la seva procedència.

La nostra força ha d’estar present en la lluita per un model educatiu que tingui la raó i la ciència com a eixos vertebradors, que contribueixi a l’autonomia de l’ésser humà, a la seua consciència de classe i a la seua llibertat individual. Però també ha d’estar present en la recuperació de la nostra cultura i de la nostra llengua.

Per tot açò, els sotasignants rebutgem els atacs sistemàtics contra el català, així com l’ús que es fa encara del sistema educatiu. A l’actualitat, aquest no només és una eina emprada per garantir la pervivència de la societat de classes, sinó que també s’augura com el garant de la minorització del català entre les noves generacions. És feina de tots i totes frenar aquesta embranzida espanyolitzadora i recuperar el terreny perdut per la classe treballadora com a protagonista del procés d’ensenyament i aprenentatge. Protagonista com a docent, i protagonista com a aprenent. És hora de tornar-li al poble les seues eines de lluita per la seua emancipació i l’educació juga, en aquest sentit, un paper fonamental.



Assemblea Llibertària del Vallès Oriental (Vallès Oriental)
Ateneu l'Estació - Albaida (La Vall d'Albaida)
Ateneu Llibertari "Estel Negre" (Palma)
Catarko - Autònoms El Prat de Llobregat (Baix Llobregat)
CGT - Baix Camp - El Priorat
CGT - Castelló de la Plana (Plana Alta)
CNT-AIT La Costera - La Vall d'Albaida
CNT-AIT - Fraga (Baix Cinca)
CNT-AIT - Olot (La Garrotxa)
Col·lectiu "A les Trinxeres" (Terres de Ponent)
Col·lectiu "Gatinada Negra" (comarques del Nord-est de Catalunya)
Col·lectiu "Negres Tempestes" (Barcelonès)
Grup "Puig Antich" (Coordinació dels Grups Anarquistes) - Perpinyà (Rosselló)

La crisi econòmica

La CRISIS financiera explicada de manera sencilla.

Heidi es la propietaria de un bar en Berlín, que ha comprado con un
préstamo bancario. Como es natural, quiere aumentar las ventas, y decide
permitir que sus clientes, la mayoría de los cuales son alcohólicos en
paro, beban hoy y paguen otro día. Va anotando en un cuaderno todo lo
que consumen cada uno de sus clientes. Esta es una manera como otra
cualquiera de concederles préstamos.

Nota: Pero en realidad, no le entra en caja ningún dinero físico.

Muy pronto, gracias al boca a boca, el bar de Heidi se empieza a llenar
de más clientes.

Como sus clientes no tienen que pagar al instante, Heidi decide aumentar
los beneficios subiendo el precio de la cerveza y del vino, que son las
bebidas que sus clientes consumen en mayor cantidad. El margen de
beneficios aumenta vertiginosamente.

Nota: Pero en realidad, es un margen de beneficios virtual, ficticio;
la caja sigue estando vacía de ingresos contantes.

Un empleado del banco más cercano, muy emprendedor, y que trabaja de
director en la sección de servicio al cliente, se da cuenta de que las
deudas de los clientes del bar son activos de alto valor, y decide
aumentar la cantidad del préstamo a Heidi. El empleado del banco no ve
ninguna razón para preocuparse, ya que el préstamo bancario tiene como
base para su devolución las deudas de los clientes del bar.

Nota: ¿Vais pillando la dimensión del castillo de naipes?

En las oficinas del banco los directivos convierten estos activos
bancarios en "bebida-bonos", "alco-bonos" y "vomita-bonos" bancarios.
Estos bonos pasan a comercializarse y a cambiar de manos en el mercado
financiero internacional. Nadie comprende en realidad qué significan los
nombres tan raros de esos bonos; tampoco entienden qué garantía tienen
estos bonos, ni siquiera si tienen alguna garantía o no. Pero como los
precios siguen subiendo constantemente, el valor de los bonos sube
también constantemente.

Nota: El castillo de naipes crece y crece y no para de crecer, pero
todo es camelancia; no hay detrás solidez monetaria que lo sustente.
Todo son "bonos", es decir, papelitos que "representan" tener valor
siempre y cuando el castillo de naipes se sostenga.

Sin embargo, aunque los precios siguen subiendo, un día un asesor de
riesgos financieros que trabaja en el mismo banco (asesor al que, por
cierto, despiden pronto a causa de su pesimismo) decide que ha llegado
el momento de demandar a Heidi el pago de su préstamo bancario; y Heidi,
a su vez, exige a sus clientes el pago de las deudas contraídas con el bar.

Pero, claro está, los clientes no pueden pagar las deudas.

Nota: ¡¡¡Porque siguen sin tener ni un céntimo!!! Han podido beber cada
día en el bar porque "se comprometían" a pagar sus deudas, pero el
dinero físico no existe.

Heidi no puede devolver sus préstamos bancarios y entra en bancarrota.

Nota: Y Heidi pierde el bar.

Los "bebida-bonos" y los "alco-bonos" sufren una caída de un 95% de su
valor. Los "vomito-bonos" van ligeramente mejor, ya que sólo caen un 80%.

Las compañías que proveen al bar de Heidi, que le dieron largos plazos
para los pagos y que también adquirieron bonos cuando su precio empezó a
subir, se encuentran en una situación inédita. El proveedor de vinos
entra en bancarrota, y el proveedor de cerveza tiene que vender el
negocio a otra compañía de la competencia.

Nota: Porque los proveedores de vinos y cervezas también le fiaban a
Heidi, creyendo que estaban seguros de que cobrarían con creces al cabo
del tiempo. Como no han podido cobrar dado que el dinero no existe, la
deuda de Heidi se los ha comido a ellos.

El gobierno interviene para salvar al banco, tras conversaciones entre
el presidente del gobierno y los líderes de los otros partidos políticos.

Para poder financiar el rescate del banco, el gobierno introduce un
nuevo impuesto muy elevado que pagarán *los abstemios*.

Nota: Que es lo que de verdad ha pasado. Con los impuestos de los
ciudadanos inocentes, los gobiernos han tapado el agujero financiero
creado por la estupidez de los bancos.

(el text no és meu, l'he trobat per internet)

diumenge, 26 de febrer de 2012

#15M debat filosòfic


Moderador: Al programa d’avui tenim cinc prestigiosos personatges amb els que intercanviarem impressions sobre el moviment del 15-M. Donem la benvinguda a Plató, Aristòtil, Hobbes, Maquiavel i Locke.
Cada participant farà una breu introducció durant uns instants sobre què en pensa sobre el tema presentat, durant aquest període no es permeten interrupcions. A continuació entrarem en una fase de debat obert però moderat on si que es permetran repliques i preguntes entre els participants.
Donarem la primera paraula a Plató.
Plató: Salutacions. La meva principal opinió respecte a aquest moviment és que està errat. Estan totalment equivocats en pensar que tothom està preparat per dirigir la societat. El que jo sempre he defensat és que cadascú neix amb una funció determinada i per tant cadascú ha de desenvolupar aquesta funció en la societat per a què aquesta sigui ideal. Afirmar que tots estem capacitats per governar és el mateix que dir que tots tenim la mateixa capacitat cognitiva, o les mateixes capacitats físiques. Per tant, han de governar els que tenen el coneixement.
Aristòtil: Encantat d’estar aquí. En certes coses sóc molt escèptic amb el moviment que s’està donant. Crec que eficiència i participació a l’hora de governar són inversament proporcionals, tot i així estic d’acord en certs aspectes del 15M ja que la societat no és aliena a l’individu, sinó una cosa real que l’home perfecciona i millora constantment i més quan vol, com ara.
El poble ha de tenir poder, però crec que també és necessari que existeixi una aristocràcia cognitiva que també n’aclapari.
Locke: Bona nit a tots els espectadors. Jo accepto el dret a rebel·lió, considerant les mobilitzacions d’aquest moviment com a un tipus de rebel·lió. No obstant això, crec que les seves demandes no són les adequades, o sigui, que l’estat no ha trencat en cap moment el pacte contractual i la rebel·lió no té sentit aleshores. És a dir, l’estat ja presta els drets de l’individu.
Maquiavel: Hola a tots! Crec que els caps polítics han d’aturar aquest moviment el més aviat possible, perquè no aporta res de bó a la societat i desestabilitza el sistema. M’agradaria recalcar que avui en dia els nostres polítics no tenen lideratge ni coratge per afrontar aquesta realitat. És necessari, doncs, un “príncep” preparat, capacitat, estratega i en definitiva: VIRTUÒS.
Hobbes: Bona nit i gràcies per convidar-me. Sincerament crec que la ciutadania que s’està manifestant està rotundament equivocada. El pacte social no s’ha trencat, cal continuar doncs amb el sistema actual malgrat les circumstàncies. Llibertat i ordre són totalment incompatibles degut a la naturalesa de l’home, ja que hem de prescindir d’algunes llibertats per poder viure en pau.
Moderador: Havent escoltat les introduccions de cada convidat passarem ara a la part de debat. Com sabeu, el 15-M demana més democràcia però no acaba de concretar, una de les principals crítiques és que no proposen solucions a l’actual sistema polític. Justament el primer bloc tractarà de com ha de ser la organització ideal de l’estat segons cada un de vosaltres. Veig que la primera paraula la demana Aristòtil, comencem doncs per ell.
Aristòtil: En certs aspectes coincideixo amb el moviment 15M, trobo legítim que els ciutadans vulguin buscar una societat millor, i per tant, un estat millor. La finalitat de la política és l’organització de l’estat de manera que garanteixi les condicions necessàries per a la vida feliç de tots els ciutadans.
Hobbes: El que diu vostè no té ni cap ni peus. Si permetem la llibertat que s’està donant a tots aquests ciutadans que estan donant suport a aquest moviment acabarem en una situació crítica, ja que la mateixa naturalesa de l’home així ho expressa. L’ideal d’estat és doncs aquell que proporciona seguretat, estabilitat i ordre, amb la figura marcada i clara d’un sobirà que exerceixi tot el poder.
Locke: Doncs jo, senyor Hobbes, sóc més partidari de la posició d’Aristòtil. El meu ideal d’estat consisteix en un contracte entre societat civil i el mateix estat, on aquest últim garanteixi els drets individuals tals com la vida o la propietat privada. Com he dit abans, l’estat ja proporciona aquests drets, per tant deixa sense sentit les reclamacions que surten d’aquest moviment.
Plató: Doncs perdó però jo crec que tots us esteu deixant un aspecte molt important. Es clar que hi ha gent que està preparada per governar i hi ha gent que clarament no ho està. Per a que l’estat vagi bé, és lògic doncs que aquests que són superiors cognitivament tinguin el poder. No tots els participants del moviment 15M estan preparats per exercir el poder.
Maquiavel: M’agrada que vostè faci aquesta puntualització perquè més d’un es creu capaç de governar. Veuran senyors això no és un joc, per governar s’ha de tenir unes propietats predeterminades, que a mi m’agrada dir virtuts, i aquestes virtuts són reservades als grans de la societat.
Plató: Aquestes virtuts com vostè esmenta Maquiavel, no és que estiguin reservades a uns quants sinó que poden ser obtingudes per gairebé tothom si es té aquesta ànsia de coneixement que en un fi, el situï per sobre dels altres i el permeti entrar a la elit governamental.
Aristòtil: Permeteu-me Maquiavel i Plató que us digui que us esteu centrant molt en el govern dels homes o d’un home en concret. Jo crec que el darrer sobirà ha de ser la llei i no pas l’home. Per a mi l’ideal és una comunitat d’iguals que viuen sota la llei.
Locke: No estic d’acord amb vostè Aristòtil, és indiscutible que el nucli dur en el qual ens hem de basar és l’individu. La llei és simplement un derivat del pacte entre aquests individus que han fet un pacte entre ells i seguidament amb l’estat. Per tant són els individus els que deleguen el poder a una institució.
Moderador: S’ha acabat el temps del primer bloc, passem ara al segon. Aquest és una discussió sobre el paper de la societat en l’exercici del poder, ja que com bé sabeu, els anomenats indignats tracten aquest tema i més concretament, reclamen poder per al poble. Que iniciï la intervenció qui vulgui.
Plató: Bé, com he dit al principi la societat és un cós. Demanar més poder pel poble és com demanar més poders pels peus, cada membre de la societat té la seva funció com part d’un cós i aquells destinats a manar són el cap, aquells que no tenen les capacitats per manar són el cos i aquells
amb capacitat d’imposar orde, ja siguin els exèrcits o el policies, són el esquelet que manté l’ordre i l’estabilitat i evita que es deformi i es corrompi.
Aristòtil: Estic més o menys d’acord amb el que acaba de dir el meu mestre, és bo que existeixi aquesta aristocràcia cognitiva però, no obstant això, el poble ha de tenir veu i per tant, cert poder.
Hobbes: No entenc com poden defensar aquests moviments o com poden afirmar que els individus tinguin poder per ells mateixos. Està clar que si donem poder al poble ens trobaríem en el perill de tornar a caure a l’estat de naturalesa de l’home, on la pau i l’ordre no existeixen.
Aristòtil: No està entenent el que vull dir senyor Hobbes...
Moderador: Senyor Aristòtil ha demanat abans el torn de paraula Maquiavel i vostè ja ha intervingut, no dificulti el debat si us plau.
Maquiavel: Gràcies, jo coincideixo amb Hobbes, en que no cal dividir el poder entre la societat sinó concentrar el poder. La gent del carrer amb més poder no sabria que fer ja actualment hi ha problemes, imaginin-s’ho, anem abocats al fracàs! Jo el que penso és que se li ha de donar més poder a una persona i aquesta amb el temps ens farà créixer com a Estat. Crec que el veritable problema és que actualment no hi ha cap líder o príncep que pugui conduir la nostra societat, però això no significa que el poble hagi de tenir el poder. Per tant, el que ens hauria de preocupar és trobar aquest príncep.
Moderador: Molt bé, hem acabat aquesta secció, comencem el tercer bloc. Últimament es parla molt sobre la desafecció política i la crisi de valors.
El moviment del 15M ha posat encara més de manifest l’egoisme i la corrupció que existeix dintre el sistema i subratlla que els mercats avui en dia estan per sobre les persones. Vosaltres creieu que és necessària l’ètica per governar?
Maquiavel: NO! Evidentment que No! Si ens centrem en temes ètics a l’hora de governar no serà possible que una figura tingui el poder i pugui governar amb èxit. Si alguna cosa ha de tenir és eficàcia en el manteniment del poder, desenvolupant una racionalitat de caràcter estratègic. Molts cops l’ètica fa de barrera o bloqueja l’execució de la presa de decisions.
Locke: Però com pot dir això? La felicitat de tots els ciutadans és un dret individual que l’estat a de garantir ja que ho ha acordat així amb la societat civil. I aquests contractes són sagrats!
Aristòtil: en aquest aspecte jo estic d’acord en Locke perquè el govern ètic de la societat provoca que l’home es torni ètic en si mateix. Coincideixo també en que hem de buscar la felicitat de tots. Per que els ciutadans tinguin mes virtut i avancin èticament és necessari una política ètica dels que governen.
Hobbes: Però vosaltres dos esteu partint d’una premissa equivocada i és que l’home no és un ésser ètic, tal com he dit a la meva famosa cita “l’home és un llop per l’home”. És lògic aleshores que l’Estat estigui absent d’ètica perquè és necessari per aturar els conflictes que tenen els individus entre si en independència.
Plató: Permeti que t’interrompi Hobbes, perquè no estic d’acord amb vostè. Tampoc comparteixo la opinió de Maquiavel perquè crec que sí ha d’existir una ètica a la hora de governar. Aquesta ètica no ha de ser del poble, tal i com defensa el moviment 15M i en certa manera Locke. Per això, no he volgut intervenir abans sobre aquest tema. Crec que discrepo i comparteixo diferents coses amb vosaltres.
Moderador: Per fer una síntesis de tot el que s’ha dit us demanaria que resumíssiu en una frase el vostre punt de vista sobre els temes tractats, que alhora són reivindicacions del moviment 15m.
Plató: “On el poder és desitjat i disputat no pot haver un bon govern ni regnarà la concòrdia”. És imprescindible que governin els millors per així doncs fer el millor govern, per tant, no hi hauran problemes.
Locke: “Les lleis són fetes pels homes i no els homes per les lleis”. Amb això vull dir que les lleis –en forma d’Estat- han de garantir els drets bàsics a les persones.
Aristòtil: “L’home és un animal polític”. És per això, que un govern savi no prohibirà als ciutadans que es creuen tant virtuosos i competents a la hora d’exercir el poder com els altres i, per tant, donarà cert poder al poble.
Hobbes: “La llei més fonamental de la naturalesa és la recerca de la pau”. En altres paraules, s’ha de fer un pacte amb un ens superior per així garantir la pau entre tots els individus, perquè en estat natural estan en constant conflicte.
Moderador: Maquiavel per acabar, gràcies per esperar el teu torn de paraula...
Maquiavel: “Tots els Estats ben governats i tots els prínceps intel·ligents, han tingut en compte de no portar la noblesa a la desesperació, ni el poble al descontentament”. Vull remarcar que la meva posició és que el governant ha d’actuar de la millor forma possible per mantenir-se en el poder.

dimecres, 15 de febrer de 2012

Visca la llengua!


Parlo en català,
penso en català,
escric en català,
somnio en català,
estimo en català,
m'il·lusiono en català,
recordo en català,
imagino en català,
gaudeixo en català,
llegeixo en català,
ploro en català,
m'emociono en català,
treballo en català,
estudio en català...
visc en català!                                   
 
I tu?
 
L'any passat a Catalunya 3 famílies van demanar NOMÉS castellà a les classes
i ara tot el sistema d'ensenyament català trontolla.
L'any passat, a València, 70.000 famílies van demanar ensenyament
TAMBÉ en català
i... ni cas.
També a València 100.000 persones van demanar rebre la senyal d'una
televisió pública en català
i... ni cas.
Destruir la immersió és un mètode d'extermini lingüístic.
L'objectiu: la imposició, la sot-missió i l'extermini d'una cultura i
d'una nació.