La sombra del país.

No era aquesta la visió que tenia del meu país.
Com es possible que un partit xènofob, racista i sense un programa electoral sòlid, demagog i sense criteri, aconsegueixi 75.000 vots? Està clar que això s'explica per la crisi i l'absurda idea que els emmigrants ens treuen treball. Tot això és fruit de la ignorància i la poca credibilitat de la societat d'avui en dia, que es deixa menjar el cap per tonteries i populismes que no fan res més que enganyar la gent.
Desprès del 10J tot feia pensar que estavam a un pas de la independència; un miló i mig de persones a Barcelona, 600.000 persones votant sí en consultes sobiranistes, 1 partit consolidat al Parlament i 2 amb fortes possibilitats d'entrar,...Que passarà ara? El futur és tan incert com el programa de CIU.
Jo ho explico per dos motius ben fàcils. El primer, l'egoisme, com sempre, dels polítics que només volen arribar al poder i sembrar el seu carisme. Fou ja una llàstima que en Carretero i en Laporta no unissin forces, i ara ens lamentem pels milers de vots que s'han perdut.
I en segon lloc, la gran prioritat del poble català, l'econòmia. Qui més ho ha pagat ha sigut el PSC, que una vegada més ens ha demostrat que davant la crisi poca cosa hi té a fer. Veurem si realment seràn les dretes qui ens treuran d'aquest forat negra, com sempre s'ha dit.